Vés al contingut
Les nostres comparances
Recull de modismes comparatius valencians a cura d’
Eugeni S. Reig
Main navigation
Mostra — Main navigation
Amaga — Main navigation
Cerca
Introducció
Annexos
Bibliografia
Crèdits
M
lletra
més calent que el foc (o que un foc)
més calent que el tio de la tela
més calent que el tio de la tissa
més calent que el tio de la veta
més calent que els edros
més calent que l’home de la tela
més calent que les gallines
més calent que un fornal
més calent que un gafarró
més calent que un rabosot
més calent que un xeu
més calent que un xot
més cansat que un burro
més cansat que una xufa
més car que el magre
més cara que el rei de la Duana
més cara que esquena
més cara que un piano
més cara que un sac de xavos
més cara que una parada de ninots
més carn que un jònec
més causa que el Semo
més cego que el cul d’una gerra
més cego que l’ull del cul
més cego que una fotja de fusta
més cego que una nina de pedra
més cego que una paret
més cego que una rella
més clar que l’aigua
més clar que l’aigua d’escurar
més clar que la llum del dia
més clar que la sopa de l’asil
més claror en els ulls que foc en el sol d’Alacant
més coent que un all
més coent que un forc d’alls (o que una cama d’alls)
més coent que un vitet
més coent que un voto a Déu
més coent que una cremallada
més collons que Carbonell
més collons que el Matxo d’Ifac
més collons que l’egua de Barça
més collons que l’haca d’Artigues
més collons que un bou
més color en la cara que flors hi ha en el mes de maig
més complicat que la carxofa de Silla
més complit que un tratge antic
més conegut que la font de l’Oixeta
més conegut que la ruda
més content que un gat amb dues (o dos) rates
més content que un gat amb mitja rata
més content que un gat amb un lleu
més content que un gat amb una rata
més content que un gat amb una sardina
més content que un gínjol
més content que un gos amb un lleu
més content que un gos amb un os
més content que un orgue
més content que un xiquet amb sabates noves
més content que un xiular
més content que una bresca
més content que una fira
més content que una mona
més content que unes castanyoles (o que unes postisses)
més content que unes pasqües
més coratge que Caro
més corfolls que una ceba
més corredor que la xinxa (o que les xinxes)
més corredor que unes espardenyes pasqüeres
més cremat que l’home de la tela
més cremat que sant Llorenç
més cristià que el vi de tenda
més curt que Coc
més curt que el dia de sant Tomàs
més curt que un pam de veta (o que un pam de veta en doble)
més curt que una albarda
més curt que una corda que no aplega
més curt que una vara d’a pam
més dèbil que un ermità
més delicat que el cúgol
més delit que Xesma
més dents que un fardatxo
més descarada que la bagassa d’Antella
més descarat que el cul d’una mona
més descarat que una mona (o que les mones)
més deseixit que un soterrar de capa i creu
més desgraciat que Camot
més desgraciat que el fang de fer llibrells
més desgraciat que les putes en Quaresma
més deshonrat que la moneta del corretger
més desmaiat (o esmaiat) que la rella d’un forcat
més desmaiat (o esmaiat) que un lleó mellat (o desdentat)
més despert que un mussol
més despert que un soliguer
més dessonillat que una mostela
més destructor que una pesta (o que la pesta)
més desvergonyida que Alabolena
més devanit (o desvanit, o debellit) que un gos amb un os
més devanit (o desvanit, o debellit) que un porc
més difícil que acabar amb el gram (o amb l’agram, o amb la grama)
més difícil que cagar cap amunt
Paginació
Primera pàgina
« Primera
Pàgina anterior
‹ Anterior
…
Pàgina
3
Pàgina
4
Pàgina
5
…
Pàgina següent
Següent ›
Última pàgina
Última »