S’aplica a les persones que tenen una gran facilitat per a resoldre els problemes, per a traure-se’ls de damunt, que són molt hàbils per a desfer-se de les dificultats.
Aquest modisme comparatiu el trobem en la prosa mestrívola d’Enric Valor. En la rondalla El Gegant del Romaní podem llegir:
–El que hem de procurar és saber la història i la vida del gegant, per veure d’alliberar-nos-en –va proposar el xic, que era més deseixit que un soterrar de capa i creu.
L’origen d’aquest modisme comparatiu es troba en els enterraments de tercera categoria, els més pobres, els més senzills, que s’anomenaven de capa i creu perquè anava únicament un capellà amb la capa pluvial i un sagristà que portava la creu. Com que fer un soterrar de capa i creu és la forma més senzilla i barata de resoldre el problema de l’enterrament d’una persona, quan algú se’n desix dels problemes amb molta facilitat es diu d’ell que és més deseixit que un soterrar de capa i creu.