Que és molt descarat, que té molt poca vergonya.
En el llibre de records d’infantesa L’ullal, de Martí Domínguez Barberà, podem llegir:
L’Otília, més descarada que una mona, era, però, una bona xicota.
En El solatge del temps, de Tobies Grimaltos, llegim:
–Descarà, més que descarà! –contraatacava l’àvia–. Esta xiqueta és més descarà que les mones.