més calent que un xeu

NOTA 1: Copie tot seguit l’escrit titulat Més calent que un xeu que Josep Oltra i Benavent va publicar en la revista Dorresment:

El lenguatge popular és especialment ric en expressions referides al caràcter irritable d’algunes persones. I així, per exemple, quan algú s’emprenya amb gran facilitat perquè té mal geni o, com diuen alguns, el té molt curt, hom diu que de seguida se’n puja a la figuereta o que s’enfila com una carabassera. En relació a la manera de ser de la gent, resulta apropiat recórrer a la tradició oral quan assegura que cada persona és un món, i dins aquesta diversitat la gradació que hi trobem va d’extrem a extrem, des dels temperaments més irascibles fins als més plàcids. El dia a dia d’aquest món tan desenfrenat que vivim sovint desemboca les persones a situacions exasperants, que poden arribar a encendre de còlera fins als més pacients. I així, quan l’estat d’indignació arriba a ser tan gran que és capaç de disparar la fúria de la gent, llavors es diu que algú està fet un bou, un gos rabiós o una fera. Hi ha, encara, unes altres expressions que són molt gràfiques a l’hora de referir-se a un estat de fort enutjament del personal, com ara: traure foc pels queixals o tallar claus, però sobretot n’hi ha una que sempre m’ha cridat molt l’atenció. Al meu entorn familiar, quan es vol explicar que algú s’ha enfurismat per una o altra raó es diu que està més calent que un xeu, una expressió de la qual no he sabut, fins no fa massa temps, a què feia ben bé referència.
 

La locució, com el seu origen, no deixa de ser ben curiosa, puix que tot i que sempre l’he oïda amb l’accepció esmentada, la seua significació originària sembla ser tota una altra. Però anem a pams. En primer lloc cal aclarir que xeu és el nom amb què és conegut el pardal teuladí en algunes contrades, sens dubte l’ocell més abundant dels pobles i de les ciutats, i al qual també se’l coneix per altres noms com ara teulat, teulader, pardal de vila o, simplement, pardal. Pel que fa al significat original, la locució estar més calent que un xeu fa una clara referència a un estat de forta excitació sexual —com en el cas de l’expressió estar més calent que un rabosot—, mentre que posteriorment degué derivar cap a l’accepció comentada anteriorment.

La comparació amb l’ocell pot sobtar a més d’u, però cal advertir que no es tracta d’un ocell qualsevol, perquè popularment és ben conegut el desig sexual desmesurat del pardal teuladí, cosa que fa que arribe a realitzar fins a tres niuades cada any. El gran naturalista francés Georges-Louis Leclerc, més conegut com el comte de Buffon, fa els següents comentaris sobre el pardal a la seua famosa Histoire Naturelle, générale et particulière, escrita en el segle XVIII: «Els mascles lluiten a ultrança per a aconseguir les femelles, i el combat és tan violent, que sovint cauen a terra. Hi ha pocs ocells tan ardents, tan potents en l’amor. Se’ls ha vist aparellar-se fins a vint vegades seguides, sempre amb la mateixa empenta, les mateixes trepidacions, les mateixes expressions de plaer». Cal saber, a més a més, que el pardal representa un dels símbols fàl·lics més antics que existeixen, juntament amb la serp i el peix, i això ho arreplega molt bé el llenguatge popular, que té en la paraula pardal la manera més coneguda i espontània per referir-se a l’òrgan sexual de l’home. La nostra cultura popular n’és plena de referències en forma de dites, refranys i cançons.

Quan anant pels carrers de les viles veig les lluites aferrissades dels teuladins mascles, amb aquell plomatge gris al capell i negre a la gola; o els aparellaments desenfrenats alhora que canten esbojarrats el característic xeu-xeu, em ve al cap aquella expressió de significat tan carregat originalment de connotacions sexuals, com també un nom que tenia mig oblidat a la memòria. I és que, curiosament, xeu és també un dels noms emprats en el llenguatge infantil d’algunes contrades per referir-se al penis. Una forma, sens dubte, menys barroera que la denominació pardal, que és la que fan servir sovint les persones adultes en la parla col·loquial.

NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.

NOTA 3: Done les gràcies a Josep Oltra i Benavent per la seua ajuda.