Annexos

Annex 1. Altres modismes comparatius

1.1 Modismes comparatius d’igualtat

abrandat com un foc de joia
abrandat com un foc de Sant Joan
acabar com la comèdia de Falset
acollit com un gos a vespres
acostumat com un burro a anar a peu
acostumat com un gos a anar descalç
adormir-se com un socot de figuera de moro
afartar-se com un lladre
agafar-se com el gram
agre com la llet vella
alegre com un gínjol
alegre com un passerell
alegre com un picarol
allargar-se com un xiclet
alt com un gànguil
alt com un moltó
alt com un pal de telègraf
alt com un pinco
alt com un Sant Gem
alt i gros com un talòs
amarat com una esponja
amarg com la pols de sivina
amorós com una argelaga
amorós com una porta de presó
amorós com una romeguera
anar a jóc com les gallines
anar com un canal
anar com un raig de càntir
anar com una manxeta a un porc
anar com una pipa a un gall
anar com una sella a un gat
anar-se’n com el broc d’un càntir
apariats com un burro amb un bou
arrapat com una heura de nova mena
arrelar com l’agram
arronsat com un cuc
aspre com un pèl de senglar
aspre com una fulla de blat de moro
aspre com una sarmenya grenyal
assemblar-se com els testos i les olles
atipar-se com un lladre
baladrejar com una marmanyera
baladrejar com una peixetera
ballar com una baldufa
bella com una fada
bellugós com un esquirol
bèstia com un cabàs
bèstia com un tupí
bèstia com una sauma
beure com un suís
beure com un xot
beure com una clotella
bla com un guant
blanc com el guix
blanc com el marbre (o com un marbre)
blanc com la satalia
blanc com un borralló de neu
blanc com una tofa de neu
blau com un fetge
blau com un mataparent
bo com el pa beneit
boig com un tupí de pixats
bonic com un serafí
borratxo com un gat fart de sagí
borratxo com una sopa
bramar com un ase
bramar com un carcamal
bramar com un dromedari
bramar com un energumen
bramar com un escamot de feres
bramar com un ogre
brusc com llenya de pruner
brut com un barrastral
brut com un forat d’aigüera
brut com una aranya
brut com una guilla
brut com una rabosa
brut com una truja
brut com una xinxa
bufar com un carreter
calb com una bombeta
calent com un torró (o com un torronet)
callat com un covard
callat com un fariseu
callat com un marbre
callat com un murri
callat com un rat dintre el forat
callat com un trapenc
callat com una paret
candorós com un anyell
cap com tres quartans
cap com un escambell
cap com un tupí
cap com una ferrada
cap com una magrana
cap com una semal
caparrut com un dimoni
capritxós com el fum
capritxós com la bromera
car com el foc (o com un foc)
cara com uns tres déus
caure com la misèria sobre els pobres
caure com una maçolada
cec com un talp
cec com un talpó
cec com un taup
cec com un verdum de paranyista
cert com la claror del dia
clapar com un beneit
clar com caldo de sopista
clar com un cel estelat
clar com un mirall
clars com els campanars
clars com els campanars per les vinyes
coent com un bitxo
coent com un estrígol
comptar com un rajoler
consumir-se com un ciri pasqual
content com un all
content com un gínjol
content com un ocell desgabiat
córrer com la tramuntana
córrer com un gànguil
córrer com una reguera de pólvora
cotnós com una pinta vella
créixer com els arbres de la Rambla
cremat com una sardina
cremat com una soca d’esbarzer
cridar com un heretge
cridar com un sanaire
cridar com una marmanyera
cridar com una peixetera
cul com un sedàs
cul com una carabassa
curiós com un pet de monja
curt com pasta de mill
despert com una llebre
dolent com el dimoni
dolent com la carn de xinxa
dolent com la tinya
dolent com un mal lladre
dolent com una pedregada seca
dormidor com una marmota
dormir com un beneit
dormir com un bigalot
dormir com un mort
dormir com un plom
dormir com un sauló
dormir com un xot
dret com un all
dret com un ciri
dret com un pal
dúctil com un xiclet
dur com un roc
dur com una banya de bou
dur com una post
eixerit com aquell ocell que li diuen bou
eixerit com un esquirol
eixerit com un gínjol
eixerit com un passerell 
eixerit com un pèsol
eixerit com un sabater d’aigua
eixerit com una guilla
eixut com un suro cremat
eixut com un tall d’esca
eixut com una arengada
eixut com una esca
eixut com una estella de pi
empipador com un mal de cap
empipador com un ull de poll
empipat com una mona
ert com un alçaprem
ert com un cos mort
ert com un gel
ert com un mort de dos dies
ert com un roc
ert com un suro
esbufegar com un bou
esbufegar com un garrí
esbufegar com un porc
escardalenc com una ganya d’abadejo
escarrabillat com un ocell
escolar-se com un safareig
escorredís com un peix
espantat com una bagra
espantós com la pesta
espès com una argamassa
espompit com una bagra
esquerp com un gat fer
esquerp com un gat vell
esquerp com una gatosa
estar com arengades al casc
estar com la lluna al ple
estar com un cafè sense carbó
estar com un gínjol
estar com una guitarra
estirat com un rave
estossegar com un ca
estrets com arengades en barril
estufat com un indiot
estufat com un paó
explicar-se com un rossinyol
fals com un sac de palla
fart com Tarragona de peix
fart com un gat de menjar sagí
fart com un poll
feixuc com un ase mort
feliç com un anís
fer com un lleó
fer un pet com una gla
fer voltar com una baldufa (a algú)
ferm com una roca
ferreny com un roure
fetge com una tajada
fi com la satalia
fi com un gat fagí
flac com  una caramuixa
flac com una bleda
flastomar com un carreter
fluix com una estopa
fondre’s com un bolado
fondre’s com una candela
foradar com un filaberquí
fort com un all bruixat
fort com un carrascot 
fort com un roc
fort com un toro
fort com una alzina
fos com una candela cap per avall
fred com el  gel
fred com el cul d’un enterramorts
fred com el glaç
fred com el marbre (o com un marbre)
fred com la cadena d’un pou
fred com un  glaçó
fresc com la rosada
fresc com un barb
fresc com un espàrrec
fresc com una ensalada
fugir com un ca llebrer (o com un gos llebrer)
fugir com un lluert
fugir com una rata emmetzinada
gana com un bou
gandul com una estaca
garlaire com un picarol
gat com una sopa
gelat com un canelobre
geni com un llamp
geni com una argelaga
geni com una escopeta
geni com una ortiga
geni com una pólvora
gola seca com un pa de cera
golós com un ca afamat (o com un gos afamat)
gord com una lludria 
graciós com un morro de porc
graciós com una romeguera
gran com una casa de pagès
gras com una pera
gras com una post
gras com una tonya
groc com un pergamí
gros com un campanar
gros com una foca
grossa com una truja
guardar-se (d’alguna cosa) com d’escaldar-se
guardar-se (d’alguna cosa) com de caure
hàbil com un elefant que enfila una agulla
implacable com la muntanya
inflat com un negat
inflat com un re
innocent com el qui no hi és
just com el casament de Cervera, que ni faltà, ni sobrà, ni n’hi hagué prou
lents com la moleta de Raons
llançat com una fona
llarder com una mostela
llarg com un sant Gem
llarg com un sant Pau
lleig com un drac
lleig com un mal esperit
lleig com un ós
lleig com una baralla de moixos
lleig com una mala cosa
llengua com un raspall
llengut com una mallerenga
llest com la fam
llest com la vista
llest com un llamp
llest com una fura 
llest com una guilla
llest com una llebre
llest com una mostela
llest com una rata vella
llest com una sargantana
lleuger com la mosca dins la mel 
lleuger com un esquirol
lleuger com un llagost
lleuger com una daina
lleuger com una mostela
lluent com un anell
lluent com un duro
lluent com un sol
magre com un bacallà
magre com un dijous sant
magre com un gaig
magre com un rupit
magre com una carcanada
manso com un anyell
marejat com una coca
mascarat com un ramaniot
matiner com una alosa
menjar com un conill
menjar com un lleó
menjar com un ogre
menjar com una grípia
menut com un pardal
mirar com un esperitat
mofle com cotó fluix
moix com una figa
moll com un ànec
moll com un fang
moll com un peix
moll com un xop
moll com una sopa
mudat com un gall
mudat com un nuvi
mudat com un padrí
mullat com un ànec
mullat com un bacallà
mullat com un peix
nadar com un roc
nas com un gamó de bot
nas com una barretina
nas com una gurguta
nas com una tarota
nas com una veça
negre com el quitrà
negre com fum de gerrer
negre com una pega
negre com un fumall
negre com una caua
negre com una móra
negre com una pega
net com les flors
net com un anell
net com un fil d’or
net com un palet
net com una plata 
orelles com fulles de col valenciana
orelles com un teuler
orelles com uns palets
pacient com un bou
pacient com un Job
pacífic com una argelaga
palplantat com una termenera
panxa com un estable
panxut com un dorc
parions com dues gotes de llet
parlar com un baterell de molí
parlar com un savi    
passar com un llucet
passar-se-la com un princep
passar-se-la com un reietó
pelat com un jonc
pelat com un mac
pelat com un nap
pelat com un picaportes
pelat com un verm
pelat com una roca
pell com un setí
penetrant com un filaberquí 
penjar-se com un escapulari del coll
pesar com una vergonya
pet com un aglà (o com un gla)
pet com una mangrana
petit com un nap
petit com un tap
petit com una baldufa
petit com una fusada
picant com un bitxo
picant com un pebre
picant com una pebrina
picotós com un didal
pimparrat com un ametller florit
pitjats com anxoves en el barril 
pixar com un cistell
planxat com un caragol
plegat com un acordió
plorar com un mainatge
pobre com Job
pobre com un rupit 
portar-se com un príncep
prim com un arítjol
prim com un boixet
prim com un filaberquí
prim com un fus
prim com un garrot
prim com un jonc
prim com un tall de ganivet
prim com una anguila
prim com una flauta
prim com una orella de gat
pudent com un all
pudent com un rabosot
pudent com una guilla
pudent com una guineu
pudir com a carn de vas
pudir com la carn de xinxa
pudir com un teixó
pujar com els arbres de la Rambla
pujar com els bolets
pujar com una carabassera
punxerut com un atzavara
pur com un sol
quitllat com l’aucell sus la branca
quitllat com un gall de campanar
quitxat com la vinassa dins la premsa
rabent com una centella
rabiós com la pedra
rabiüt com un bitxo
rabiüt com unes metzines
rajar com una semal desfonada
rampellut com un solfista
raonar com una carabassa
ràpid com un gat entre brases
ràpid com un llampec
ràpid com una daina
ràpid com una exhalació
ràpid com una fura
ràpid com una llambregada
ràpid com una mostela
ras com una espasa
rastrer com un llangardaix
rebel com un gat
recte com la justícia
recte com un pal
recte com una aresta
refilar com un rossinyol
refredat com una sopa
regalat com un rei
relliscar com una anguila
resplendent com una estrella
restar com un arbre sense fulles
retrunyir com un cop de canó
riure com un beneit
rodar com un escaibre
rodar com un perdulari
rodó com un crivell
rodó com un truc
rodó com una poma
roig com un cascall
roig com un pigot
roig com una pebrina
roncar com un feram
roncar com un trompot d’orgues
roncar com una cucala
rostit com un lluert
saltar com una cardina
saltar com una daina
sec com un bruc
sec com un gaig
sec com una arengada
sec com una aresta
sec com una ascla
seguir com un cadell (a algú)
ser com la Maria vés-te’n d’aquí
ser com un sac de palla
ser com una taca d’oli
serè com el bosc
serè com un ull de gat
seriós com un plat de faves
sol com un cucut
sord com un roc
sord com una caldera
sordejar com un tupí
suar com un bot
taladrar com un filaberquí
temprat com un orgue
tendre com un all
tendre com un pèsol
tendre com una lletuga
tendre com una verdolaga
tes com un peixopalo
tes com un semaler
tibat com un perpal
tibat com un rave
tip com un gall de menjar panses
tip com un lladre
tip com un tinter
tort com una falç
tossut com un bou
tossut com un marrà
tossut com una banya de bou
tossut com una banya de marrà
tossut com una mula guita
tou com la cera
tou com un mató
tou com una anxova
treballar com un boig
treballar com un diable
tremolar com el bronze d’una campana
tremolar com les mates de farigola
tremolar com un dragó
tremolar com un jonc
tremolar com una fulla de poll
tremolar com una fulla en sa branca
tremolar com una tija de blat
tremolar com una tija tendra
trempat com un all
trempat com un gínjol
trempat com un orgue
trempat com un passerell 
trencar-se com una nina de porcellana
trist com un mussol
turca com un piano
ulls com dues lluernes
ulls com uns salers
usat com una sabata vella
vell com Herodes
vell com un cingle
vell com un escon
vell com un prat
vell com una carrasca
veloç com una sageta
verd com els lloros
verd com la porrassa
verd com les figues en flor
verd com un camp d’ordi
verd com un verdum
verd com una primavera
verinós com la tinya
verinós com un escorpí
veritat com un credo
vermell com la síndria
vermell com un bitxo
vermell com un llagostí
vermell com un pigot
vermell com una escarlata
vestit com un rajoler
vestit com un robagallines
viu com la pólvora
viu com la tinya
viu com un alarb
viu com una fura
viure com un burgès
viure com un príncep
viure com un soldà
voltar com un escaibre
xalest com un passerell
xerraire com un lloro
ximple com un albercoc
xiular com una merla

1.2. Modismes comparatius de superioritat

córrer més que els núvols
córrer més que un lloguer de casa
córrer més que un pensament
córrer més que un rellotge
cremar més que un dimoni
dormir més que el ges
dormir més que el guix
dormir més que una marmota
durar més que mànecs de cullera
durar més que un foc de pinyol
fumar més que Agramunt
fumar més que Pitxotxa
fumar més que Xarrec
haver-n’hi més que un foc no en cremaria
menjar més que un mal gra
menjar més que un mal viu
menjar més que una truja
menut com una mà de morter
més adormit que un sauló
més agre que el cul de l’olla
més alegre que un gínjol
més alt que la forca
més alt que una figatera
més arrugat que una trumfa al mes d’abril
més aspre que un raspall
més aspre que un sorolla
més atrevit que en set Calces
més barra que Belmonte
més bell que les ovelles blanques
més beneit que cagar de panxa
més beneit que dat a fer
més beneit que en Pep de Na Santema
més beneit que en Pere Taleca
més bla que un cotó
més bla que una figa flor
més bo que el pa de fleca
més boig que un dia de vent
més boig que un llum
més bord que l’espart albardí
més borratxo que una sopa
més brillant que un sol
més brut que les aranyes
més brut que les xinxes
més brut que reixa de confessor
més brut que una aranya
més brut que una garba de faves
més cabut que els de l’orella llarga
més cabut que les gallines
més cansat que una tonyina
més conegut que la Monyos
més content que un canari
més content que un joglar
més content que un lleu
més covard que una guilla
més covard que una llebre
més curt que les mànigues d’un sostenidor
més curt que un llamp
més curt que una cua de conill
més curt que una cua de raïm
més curt que una màniga d’armilla
més delicat que ungla d’ase
més dolent que Calet
més dolent que el dimoni
més dolent que el fred tardà
més dolent que el mal lladre
més dolent que els mistos de cartró
més dolent que en Calces
més dolent que l’aigua del bacallà
més dolent que la carn de xinxa
més dolent que la pesta
més dolent que la quera
més dolent que la tinya
més dolent que un gat borni
més dolent que un turc
més dormidor que el guix
més dropo que el gendre
més dur que l’espart
més dur que un bronze
més dur que una gronsa
més dur que una rabassa
més dur que una sola de sabata
més eixerit que un gínjol
més eixerit que un pèsol
més eixut que el mes d’agost
més eixut que la moixama
més emprenyat que una moneia
més entonat que un fesol
més ert que un mort de dos dies
més escorregut que una llimona
més espavilat que les pessetes
més espavilat que un fill de pares vells
més espavilat que un setmesí
més esquerp que un gat vell
més estret que l’abril 
més fart que Tarragona del peix
més fart que un poll
més fart que un porc
més feixuc que el plom
més fi que un coral
més fluix que una canya 
més fort que una rabassa
més fred que el glaç
més fred que un gel
més fresc que un gínjol
més gana que el gos d’un esmolet
més gat que una sopa
més gelós que un mico
més golut que la gata de les monges
més gormand que la paella
més gos que el gos d’en Pandorga
més gras que un teixó
més gras que una truja
més grillat que un ramat de cabres
més gros que embarassada de nou mesos
més guilopo que una aranya
més inflat que un calàpat
més inflat que un sac de gemecs
més innocent que una garba de faves
més just que un pany de cop
més lladre que Cassola
més lladre que Serrallonga
més llarg que el somni d’un porc
més llarg que un dejuni
més llarg que un Dijous Sant
més lleig que una baralla de moixos
més lleig que una garba de planter mal lligada
més llest que el torb
més llest que la fam
més llest que la gana
més llest que un dimoni
més llest que un llamp
més maca que un sol
més maco que el diner
més magre que la quaresma
més magre que una sola de sabata
més mal de passar que un sisó fals
més mal de pelar que una figa de pala
més mal de pelar que una vinya vera
més maleit que la pesta
més mentider que en Calça 
més mogut que un gat pel gener
més moll que el fang d’un planter
més moll que una figa flor
més mort que els del fossar
més mudat que un dengue
més mudat que un gínjol
més negat que l’allioli
més net que l’home dels cavallets
més net que un estómac en dejú
més pelat que sant Marc
més pelat que un cul de gerra
més pelat que un jonc
més pelat que un taup
més pelat que una canya
més penjat que una figa a l’estiu
més pobre que un drap d’església 
més pobre que un rupit
més por que un dragó
més por que un truc a trenc d’alba
més por que una oruga
més prim que les rates de sagristia
més prim que un gànguil
més prim que un garrot 
més pudent que un vas
més pur que un àngel
més quadrat que el cantal d’Arnau
més rastrer que una tortuga
més rodó que un truc
més ros que un fil d’or
més ruc que la patrusca
més ruc que pixar enlaire
més ruc que una sola de sabata
més sabut que l’avemaria
més sec que l’ídol
més sec que un bacallà
més sec que un clau
més sec que un filaberquí
més segur que figues seques
més seriós que una peça de sis
més tendre que un all
més tip que un lladre
més tort que la justícia
més tossut que un estellador
més traïdor que un gat negre
més trempat que un gínjol
més valent que les armes
més vell que el faralló de la Llosa
més vell que el mal pa
més vell que els plàtans de la Rambla
més vell que una olivera
més vermell que un pebre
més vermell que una cirera
més viatges que la barca del peix
més viu que la gana
més viu que la tinya
més viu que l’arna
més viu que una centella
més voltes que una baldufa
més ximple que una sola de sabata
parlar més que Bricant
patir més que un trencat
pudir més que la ruda
saber més que l’oli de basses
saber més que l’oli pudent
saber més que l’oli ranci
saber més que set bisbes
xerrar més que el vi
xerrar més que no donen per amor de Déu
xerrar més que un advocat
xerrar més que un sac de nous

1.3. Modismes comparatius d’inferioritat

durar menys que de Nadal a sant Esteve
ésser menys que en Gira-rocs
menys cervell que un llangardaix
menys força que un llimac
prear menys que una figa (alguna cosa)

Annex 2. Sobre Canyís i les seues canyissades

Entre els anys 1901 i 1914 es varen publicar en el diari El Pueblo de Monòver una sèrie d’articles en valencià popular monoverí signats amb el pseudònim de Cañís  (el darrer número del diari El Pueblo, el 659, es va publicar el 27 de juny del 1914). Sota aquest pseudònim s’amagava la ploma del periodista Joaquim Amo Abad –que era el director del diari– i la d’Amanci Martínez Ruiz. Segons Joan Serrano Vidal, que ha estudiat a fons aquests articles, la immensa majoria els va escriure Joaquim Amo, encara que uns pocs són obra d’Amanci Martínez Ruiz.

L’any 1950, Amanci Martínez Ruiz va publicar el llibre titulat Cañís y cañisaes en el qual arreplegava alguns dels articles apareguts en el diari El Pueblo i, a més, alguns altres que va escriure ell de bell nou. En aquest llibre figura com a autor únicament Amanci Martínez Ruiz i, inexplicablement, el nom de Joaquim Amo Abad no hi apareix per a res. Segons Joan Serrano, el 70 per cent del contingut d’aquest llibre és obra d’Amanci Martínez Ruiz i només un 30 per cent és de Joaquim Amo.

L’any 1973, Manuel Sanchis Guarner va publicar el llibre Cañís y cañisaes en l’editorial l’Estel amb el títol de L’oncle Canyís. Estampes del vell Monòver. Sanchis Guarner va adaptar el text del llibre a l’ortografia normativa, va fer ús dels criteris estilístics que va considerar oportuns i, a més, va fer canvis importants i m’atrevisc a dir que arbitraris en l’ordenació i en el nom d’alguns capítols. Va canviar el títol de l’obra i també el nom de l’autor. Ara l’autor és només Joaquim Amo Abad. Manuel Sanchis Guarner es limita a posar “Replegades, revisades i completades per Amanci Martínez Ruiz”. I en la introducció escriu: “Les redactava Joaquim Amo, un republicà federal director d’El Pueblo, i com que la gent les recordava amb enyor, Amanci Martínez Ruiz, un autèntic senyor de Monòver, que també havia escrit molt en aquell periòdic, tingué la feliç pensada de fer-ne un recull, tot i reelaborant-les a fons i afegint-hi algunes coses. El tragué a la llum l’any 1950, en un modest opuscle que titulà Cañís y cañisaes, i dedicà a Francesc Navarro Rico, un altre il·lustre senyor monover que subvencionà l’edició; la filiació política de Joaquim Amo, no sembla justificar que el seu nom fos silenciat en aqueixa edició de les Canyissades.”

L’any 1991 es varen publicar, reunits en un únic volum titulat Cañisaes. El llibre de Munove, els articles en valencià del diari El Pueblo i el llibre Cañis y Cañisaes d’Amaci Martínez Ruiz. Aquesta edició, a cura de Francisco Montoro Pina, va ser editada conjuntament per l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert de la Diputació Provincial d’Alacant i per l’Associació d’Estudis Monovers. És una edició bastant problemàtica perquè no és possible saber quins escrits corresponen als texts publicats en el diari El Pueblo i quins corresponen el llibre Cañís i cañisaes de 1950 perquè estan tots mesclats d’una manera arbitrària. També s’han fet bastants canvis en l’ortografia original i fins i tot en el lèxic. En aquest llibre no apareixen com a autors ni Joaquim Amo Abad ni Amanci Martínez Ruiz. Els seus noms no apareixen en la portada i, en la contraportada, diu: “Autor: Francisco Montoro Pina”.

Joan Serrano Vidal té un treball que, si no vaig errat, és inèdit, titulat “Els escrits en valencià publicats al setmanari El Pueblo”, treball que va ser becat per l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert de la Diputació Provincial d’Alacant en la convocatòria d’Ajudes a la Investigació de l’any 1988.

Considere injust que en el llibre Cañís y cañisaes no aparega el nom de Joaquim Amo com a autor quan, de fet, és l’autor del 30 per cent del text del llibre, que en el llibre L’oncle Canyís no aparega el nom d’Amanci Martínez Ruiz que va ser autor del 70 per cent dels texts i els va reescriure tots i, a més, és l’únic autor que figura en l’edició original, la de 1950 i que en el llibre Cañisaes. El llibre de Munove. no apareguen en la portada els noms dels autors.

En la bibliografia del present treball he posat que l’autor de Cañís y cañisaes és Amanci Martínez Ruiz, que l’autor de L’oncle Canyís (que és el mateix llibre) és Joaquim Amo Abad i que l’editor de Cañisaes: El llibre de Munove és Francisco Montoro Pina. Ho he fet així perquè eixa és la manera usual de citar-los, però és injust. Considere que la manera justa i correcta de citar eixos llibres hauria de ser posant com a autors, en els tres casos, tant Joaquim Amo Abad com Amanci Martínez Ruiz.

Annex 3. Sobre la paraula tratge

3.1. Sobre la grafia: ¿trage o tratge?

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha decidit acceptar com a normativa l’adaptació que els valencians hem fet de la paraula castellana traje i ha inclòs, encertadament, eixa paraula valenciana de procedència castellana en el Diccionari normatiu valencià. En bona lògica, la grafia que correspon a aquest mot és tratge, però els redactors del DNV han decidit, incomprensiblement, normativitzar el vocable en qüestió amb la grafia trage que ens informen que es pronuncia [tɾáʤe]. Considere que eixa grafia és totalment inadequada perquè, en la nostra llengua, totes les paraules que acaben en a tònica + prepalatal africada sonora + e àtona, s’escriuen amb tg. Totes, absolutament totes sense cap excepció. En cap cas –i tenim tres-centes huitanta paraules que acaben d’eixa manera– la prepalatal africada sonora es representa per una g. Fer una única excepció amb la paraula tratge ho considere una complicació innecessària i no li trobe cap justificació. Un bon grapat de les paraules acabades en –atge són manlleus d’altres llengües, especialment del francés, i han estat adaptades a la nostra llengua, a voltes d’una manera forçada, com en el cas de garatge, adaptació de la paraula francesa garage, que malgrat que tots els valencians la pronunciem ‘garaig’ o ‘garaix’, l’escrivim garatge. També algunes són adaptacions de paraules d’origen castellà, com ara taquillatge. ¿Què té de diferent tratge per a fer-ne l’única excepció? ¿Té cap sentit escriure ultratge i, en canvi, escriure trage?

La grafia tratge la va usar Francesc Ferrer Pastor en el seu Diccionari General a on podem llegir: «tratge. m. Vestit complet d’una persona, especialment d’home, tern [traje]».

El Diccionari de la Vall d’Albaida també empra la grafia tratge i arreplega les expressions següents: 1. «Fer un tratge: criticar l’actitud, manera de dir durament; cantar les quaranta, ajustar comptes. 2. Fer un tratge de llidoner: pegar una pallissa, originàriament potser amb una vara d’aquest arbre (Nloc) (Boc). 3. Més val fer-te un tratge que convidar-te a dinar: es diu a aquell que és molt fartó. 4. Vindre el tratge estret: no tindre temps per a res, veure’s en una situació compromesa (Mon).»

La grafia tratge ha estat emprada per diversos escriptors valencians. Més avall reproduïsc alguns exemples literaris d’Enric Soler i Godes, Maria Beneyto, Jordi Valor i Serra, Josep Lozano i Ferran Torrent. També el lingüista Josep Giner i Marco l’usava.

Els dos únics mots que trobem en els diccionaris de la nostra llengua acabats en –age són enàl·lage i hipàl·lage, però ha de quedar molt clar que en eixos dos mots la a de la terminació –age és àtona, no tònica, i no tenen absolutament res a veure amb el conjunt de vocables acabats en –atge que estudiem.

Si els redactors del Diccionari normatiu valencià consideren que la grafia normativa ha de ser trage en lloc de tratge és imprescindible que ens expliquen quines són les raons filològiques que ens obliguen a acceptar aquesta complicació ortogràfica. Han d’haver-hi raons filològiques de molt de pes per a decidir fer aquesta única excepció a la regla general i els usuaris de la llengua tenim dret de saber per quins motius hem de patir eixa complicació.

Evidentment, la grafia trage la tenim documentada, però eixe no és un motiu que justifique en absolut normativitzar una grafia que complica la vida innecessàriament als usuaris de la llengua. Els que elaboren un diccionari normatiu han de ser normativitzadors per damunt d’etimòlegs, documentalistes, lexicògrafs, dialectòlegs, medievalistes, gramàtics o qualsevol altra cosa. Un bon normativitzador ha de ser capaç d’elaborar una llengua normativa assumible pels usuaris, tan clara, senzilla i comprensible com siga possible.

3.2. Exemples literaris de la grafia tratge

  • En Els valencians pintats per ells mateix d’Enric Soler i Godes podem llegir:

Tratge de burell, calces blanques i sabates de frare.

  • En el llibre de poemes Ratlles a l’aire de Maria Beneyto llegim:

Es senzill. Es perfecte. El tratge gris s’oblida. Apleguen les maragdes apuntant ulls en l’herba.

  • En la novel·la Lina Morell, un cas apassionant de Jordi Valor i Serra trobem:

El xicot arrimà el carro a la carena de l’andana i en veure entre les poques persones que baixaren a una jove senyorívola amb tratge sastre negre i un petit maletí a la mà, se dirigí devers ella amb decisió:
–Senyoreta Paulina?

I en la mateixa novel·la, un poc més avant:

En efecte, oberta que fou l’antiquíssima caixa, d’allí anaren eixint vestits antics: vestidets d’ella de son temps de col·legiala, tratges de caçador del seu pare i, per fi, tot impregnat del ferum del patxolí, un magnífic vestit de vellut negre amb adreços i voreres de fil d’or de la seua àvia materna, que ambdues jóvens recordaven molt bé quan se’l posava encara na Beatriu, la mamà, que estava formosíssima quan apareixia els dies de festa abillada amb tal vestimenta.

  • En la novel·la Ribera de Josep Lozano podem llegir:

Però Miquel se’n va anar a l’altre món sense corbata, sense tratge, vestit de romà: enrotllat en un llençol de fil del dot d’Irene.
Jo quasi ho vaig preferir aixina, que no duguera tratge. Una, per la corbata, rogenca, horrible, que no sé d’on la degué haver treta; i una altra, perquè ell era d’esquerres o el que collons siga, o ho havia sigut, i crec que haguera volgut que el soterraren amb el coll de la camisa despassat… com van els treballadors.

  • En la novel·la Gràcies per la propina de Ferran Torrent llegim:

L’avi estava assegut en una de les dues cadires davant de la taula del rector. Vestia el tratge de sempre, l’únic que tenia i que es posava en comptadíssimes ocasions. Dret al costat de l’altra cadira hi havia l’oncle Tomàs amb una expressió greu i concentrada a la cara.

I en la mateixa novel·la, un poc més avant:

Era alt, prim, amb tres o quatre anells a les mans i una pinta a la cartera que feia servir amb insistència per tal d’ordenar-se els cabells. Sempre de tratge, tant a l’estiu com a l’hivern, era un consumat ballarí de flamenc, rumba, mambo, cha-cha-cha o qualsevol dels ritmes musicals en voga.

3.3. Sobre el significat de la paraula tratge

En l’entrada trage del DNV trobem les quatre accepcions següents:

1.m. [col·loq.] INDUM. Vestit complet d’una persona.
2.m. [col·loq.] INDUM. Vestit peculiar d’una classe de persones o d’un lloc determinat.
3.m. [col·loq.] INDUM. Conjunt de jaqueta i pantaló, a vegades amb jupetí, que es fa de la mateixa tela.
4.m. [col·loq.] INDUM. Vestit femení d’una sola peça.

Si cerquem la paraula traje en el DRAE trobem:

1. m. Vestido completo de una persona.
2. m. Vestido peculiar de una clase de personas o de los naturales de un país.
3. m. Conjunto de chaqueta, pantalón y, a veces, chaleco, hechos de la misma tela.
4. m. Vestido femenino de una pieza.

Es veu de seguida que els redactors del DNV s’han limitat a copiar el que diu el DRAE. Considere que és una decisió molt desafortunada. Una cosa és acceptar una paraula castellana degudament adaptada al valencià perquè està molt arrelada o és considera útil i una altra cosa és acceptar-la amb totes les accepcions que té en castellà. Considere que l’única accepció que s’hauria de normativitzar és la tercera que és el significat que tots els valencians assignem a la paraula tratge. La resta d’accepcions les empren només els valencianoparlants fortament castellanitzats.

Per a un valencià que ha rebut la llengua per tradició oral, la paraula tratge no equival a vestit, equival a tern.

Caldria posar, doncs, com a única accepció, la tercera i afegir tot seguit:

Tratge sastre. Vestit de dona que consta de jaqueta i falda (o falda-pantaló o pantaló), tot de la mateixa tela.

NOTA: Aquest escrit sobre la grafia tratge correspon als Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XI): Sobre la paraula tratge que vaig escriure el 29 de maig del 2014 i que vaig difondre a través del butlletí InfoMigjorn.  El 27 de novembre del 2018 vaig posar la paraula tratge en el cercador del CIVAL i hi vaig trobar 54 resultats.