Molt enfadat, molt enrabiat, molt irat.
En l’entrada tissa del llibre El valencià de sempre definisc aquest vocable de la manera següent:
Barreta metàl·lica llarga i prima, sobretot la que sosté alguna cosa.
Tot seguit faig el comentari següent:
El mot valencià tissa, germà del castellà tiza, hui totalment desusat en aquesta accepció, ha sigut sempre d’ús habitual a Alcoi, especialment per a designar la barreta metàl·lica que es col·loca en l’interior dels armaris per a penjar-hi la roba, però actualment només el coneixen les persones de més edat.
NOTA 1: La paraula castellana tiza, en el sentit especificat, la recull el Diccionario de uso del español, de María Moliner, però no el Diccionario de la Lengua Española, de la Real Academia, ni el Diccionario del Español Actual, de Manuel Seco, Olimpia Andrés i Gabino Ramos.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, però escriu “està més calent que el tio Latissa (l’atissa)”.