S’usa per a expressar que algú té molta cara, molta barra, que és un desvergonyit.
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:
La Malli, no sé si ho deu saber, era una amiga seua; una xica calavera, de mitja virtud i amb més cara que un piano… una oliva sabatera digna de compassió.
Aquest modisme comparatiu s’usa, normalment, precedit del verb tindre.