Molt conegut.
En el llibre Amics de muntanya, de Josep Mascarell Gosp, llegim:
No cal que us presente l’olivera. És amiga de tothom i més coneguda que la ruda, encara que sense tan mala olor.
En Visió nocturna, de Mariano Casas Gómez, podem llegir:
Li diuen “La Flamenca”, i és un lloc sòrdid, on va el pitjor de la comarca. Es veu que allà és més conegut que la ruda…
Joan Amades en El refranyer català comentat arreplga el modisme comparatiu més conegut que la ruda del qual ens diu:
Per a ponderar una persona o cosa com a molt coneguda. Antigament la ruda havia estat considerada com una de les herbes de més virtut remeiera i meravellosa. Era aplicada per al guariment casolà i mèdic i no hi havia qui no en tingués de plantada a casa en testos i qui no en conegués la forma i les virtuts, les quals el refrany també ens pondera: La ruda que put té gran virtut.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i el Diccionari de la Vall d’Albaida.