Completament despert.
En la rondalla L’albarder de Cocentaina, d’Enric Valor, trobem:
Quan ella tornà, va Ciril i li fa:
–Ai, Vicenteta i quina son que tinc!
I estava més despert que un soliguer!
Va sorprendre llavors, en els ulls sortits i blavencs de la dona, com un llampec de satisfacció, quelcom quasi invisible, una espurna, però per a ell prou. (S’estava fent un bon garjol l’albarder!)