S’usa per a especificar que una cosa s’entén perfectament sense donar lloc a cap mena de dubte.
En el conte Futbol de ribera, de Jesús Moncada, podem llegir:
Des del primer moment va quedar més clar que la llum del dia que els forasters, ferrenys i de secà, tenien una idea molt particular del futbol: pareixia que els havien entrenat per a fer ascles de les cames dels contraris com van poder comprovar de seguida els nostres jugadors, els quals eixien cascats de cada topada. A més a més, l’àrbitre es va posar desvergonyidament de banda dels forasters, i els ànims dels espectadors se somogueren. Al cap de mitja hora de guerra encesa, ens marcaren un gol en un fora de joc claríssim i es va armar un guirigall espaordidor.
En la novel·la D’esquena al sol, de Jordi Bordas i Coca, trobem:
És llavors que l’Albert s’adona que el vidre és perfectament net, mentre que tots els altres estan tacats per la pluja de fang. És més clar que la llum del dia: algú ha vingut a rentar-lo aquest mateix matí.
NOTA: El conte Futbol de ribera, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat El Cafè de la Granota que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i Calaveres atònites, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.