En sentit figurat i referit a una persona: que té coratge, valentia, espenta, audàcia.
Fa referència a l’industrial alcoià Enrique Carbonell Antolí, a un contratemps que va tindre en l’hotel Palas (d’Alacant) i a la seua reacció. Relataré els fets tal com me’ls va contar mon pare.
Aquest industrial va ser cofundador, a començament del segle XX, de l’empresa Carbonell y Cia., que va arribar a ser una de les fabriques de gènere de punt més importants d’Espanya. Durant la primera guerra mundial, la fàbrica de Carbonell –com altres moltes fàbriques alcoianes– va treballar 24 hores diàries i Enrique Carbonell va guanyar molts diners i es va convertir en un home molt ric. Un dia dels anys 20 va anar a Alacant, va tindre una contrarietat i es va embrutar la roba. Va anar a l’hotel Palas, que estava en l’Esplanada, a demanar una habitació per a allotjar-se. Com que anava vestit d’una manera senzilla i, a més, amb la roba bruta, no van voler donar-li allotjament. Es va sentir humiliat i els va dir: “construiré ací al costat una casa que vos taparà la vista”. Varen pensar que era un pobre home que desvariava i es varen riure d’ell. L’industrial alcoià va comprar un solar que hi havia al costat de l’hotel –a on abans hi havia hagut un mercat– i va encarregar a un arquitecte que fera un edifici que fóra el més bonic d’Alacant. Eixe va ser l’origen de Casa Carbonell, un bell edifici que podem contemplar en l’Esplanada alacantina, enfront del port.
Aquest modisme comparatiu és un localisme d’Alcoi. S’usa amb el verb tindre.
NOTA: Josep Tormo Colomina, en el seu llibre El llenguatge tèxtil alcoià, arreplega, en la pàgina 97, el modisme comparatiu de superioritat tindre més “castanyes” que Carbonell del qual diu:
NOTA: Josep Tormo Colomina, en el seu llibre El llenguatge tèxtil alcoià, arreplega, en la pàgina 97, el modisme comparatiu de superioritat tindre més “castanyes” que Carbonell del qual diu:
Símil altament admiratiu de coratge i audàcia, una mica eufemístic, que fa referència indirecta a l’episodi històric, a hores d’ara quasi una llegenda, que va donar origen, pels anys vint, a la construcció de l’edifici més bonic de la capital provincial, la luxosa i senyorial Casa de Carbonell, davant del port i l’Esplanada d’Alacant, per part del famós industrial alcoià Enric Carbonell Antolí, el qual és recordat com una de les figures mítiques de la indústria tèxtil local. Va ser cofundador, en 1903, de l’empresa “Carbonell y Compañía”, una de les pioneres i capdavanteres en el mercat nacional del gènere de punt i posseïdora de l’edifici fabril més emblemàtic de la ciutat.