Molt conegut.
En el relat Fet un home, dins Cañís y cañisaes, d’Amanci Matínez Ruiz, podem llegir:
Lo milló que tinc es que lo matex m’apañe a la lletra que a la llauransa i a pentiname en ralla. Soc més conegut que la fon de la oxeta. Es fadrines me conexen ya totes y, en pasá per el seu costat, se diuen: “Exe es Cañís.”
NOTA 1: El 2 de desembre del 2018 vaig preguntar al monoverí Joan Serrano Vidal per aquest modisme comparatiu. Transcric tot seguit la seua resposta: «La font de l’Oixeta és encara recordada al poble, tot i que fa quasi cinquanta anys que la van enderrocar. El lloc on es trobava s’anomena “replaceta de la font de l’Oixeta” en memòria seua. Crec que deu la seua popularitat al fet d’haver sigut la primera font pública amb aquest atifell controlador. Abans, totes les fonts públiques eren de doll obert i les seues aigües s’aprofitaven per a regar les hortes de dins del poble, que n’eren moltes. El modisme comparatiu que hi escriu Amanci Martínez Ruiz, crec que és una invenció seua, bastant encertada, perquè la dita font ha sigut la més popular. Ara bé, no recorde haver-lo sentit usar en la parla del carrer.»
NOTA 2: Sobre la paraula oixeta, vegeu l’entrada oixa del llibre El valencià de sempre.
NOTA 3: Done les gràcies a Joan Serrano Vidal per la seua ajuda.