Molt content.
Segons m’informa Josep Saborit Vilar, aquest modisme comparatiu es diu a l’Alcora (l’Alcalatén) però la zona d’ús ha de ser molt més ampla perquè l’alacantí Joaquim Gonzàlez i Caturla l’empra en el seu llibre Rondalles del Baix Vinalopó a on podem llegir:
La veritat és que aquell home era molt bo, el feu entrar dins la quadra i encara li donà una manta. Pere, més content que un orgue, s’hi va ajeure i ben aviat es va adormir com una soca.
I també l’empra Marià Villangómez Llobet en Eivissa: la terra, la història, la gent, a on trobem:
–Ja me l’he fet meu! –exclamà, més content que un orgue–. Ara veurem si és veritat que fa tanta feina com diuen. Cap a casa manca gent.