més clar que l’aigua

S’usa per a especificar que una cosa s’entén perfectament sense donar lloc a cap mena de dubte.

En el conte El pleit de les Amèriques, que trobem en Conte contat. Rondalles populars de la Costera, de Joan Josep Antolí, Josep Vicent Martínez i Miquel Mollà, reproduït en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, podem llegir:

Saltà el pastor i amollà:
–Això ho té guanyat vosté de seguida. Està més clar que l’aigua!
–Xe! Però si m’han dit que el meu cas no té defensa possible.

En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, trobem:

Ja t’ho diu Déu tot més clar que l’aigua.

Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:

Qui més m’ho notava, naturalment, era Dora, que tenia més clar que l’aigua de què anava la cosa i no passava dia que no em recordara quatre o cinc vegades les seues advertències d’adúltera escarmentada.

Manuel Joan i Arinyó, en la novel·la Les nits perfumades, escriu:

Per a menjar, sé que demanava papes, jo; això està més clar que l’aigua. Per a beure, en canvi, em fluctua un poc la memòria i només puc assegurar-ho al noranta-nou per cent, que em prenia un vermudet.

En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada aigua, trobem:

Esser clar com l’aigua, o més clar que l’aigua: esser molt clar i evident.

Sovint he sentit dir més clar que l’aigua clara.

Aquest modisme comparatiu s’usa habitualment amb els verbs ser, estar, dir, tindre i veure.