Que s’ha despertat per complet, que està ja totalment despert, completament deixondit, que no pot adormir-se.
En la rondalla L’amor de les tres taronges, d’Enric Valor, podem llegir:
Però les portes es van obrir i li pegà al darrere el gegant, ja més dessonillat que una mostela i renegant i bramulant com un drac. De veres, posava a prova el cor més seré que hi pogués haver en el món.
En el Diccionari Valencià, en l’entrada mostela, diu: «Mamífer de l’orde dels carnívors de la família dels mustèlids (Mustela nivalis), amb el cap allargat, potes curtes, rogenc i blanquinós, molt actiu durant la nit i que es nodrix de mamífers molt més grans que ell.»
Aquest modisme comparatiu només l’he llegit en l’obra literària d’Enric Valor. No he tingut mai la sort de sentir-lo en la llengua del carrer.