més content que unes pasqües

Molt content.

En l’acte segon de l’obra teatral La guapeta d’Alcassares –”tragicomèdia de base històrica en tres actes, en vers i prosa”, segons ens diu el seu autor, el poeta alcoià Joan Valls Jordà– el personatge anomenat Ximeta diu:

¡Faça’s càrrec de sa filla,
que ara ha anat a omplir el cànter
a la font i jo l’he vista
més contenta que unes pasqües!

En la narració curta La colla del sinyó Nàsio en les festes de l’agost, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:

Lo pobre, com era natural, havia de trencar l’alé. Qüestió d’un parell de gotades de vinàs negre que lo van deixar com una llissa i més content que unes Pasqües.

En Això era una volta…, de Jordi Raül Verdú, trobem:

La dona, més contenta que unes pasqües, se’n va tornar a casa.

En la contalla Les tres preguntes del rei, que trobem en Contalles populars valencianes, de Josep Bataller Calderon, reproduïda en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, llegim:

EI pastor va eixir de la sala més content que unes Pasqües, per haver parlat amb el Rei i, més encara, per veure el rector fora de perill. Abans de sortir per la porta del palau, va rebre com a recompensa un sarró ple de monedes que un patge li va lliurar de part del monarca.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i el DNV.