Molt content.
En la rondalla Home roig, gos pelut i pedra redona, d’Enric Valor, podem llegir:
Xiulant i més content que un gos amb un os, desaparegué cap al tros de la carrasca per mig les ombres de la nit.
En la rondalla Peret, també d’Enric Valor, llegim:
D’allí a una hora, ja era allí. Jeroni l’esperava assegut en un cantal. Peret el ficà dins el sac, se’l va carregar al muscle i, per les seues hores, se l’endugué a la mar, on el llançà sense cap titubeig; i se’n va tornar a Castalla més content que un gos amb un os i dient-se:
–Els querosos, a l’aigua, i els vividors, a viure!
En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, trobem:
Més content que un gos amb un os, vaig agafar la taula d’enmig de casa i la vaig traure al corral.
En la narració juvenil La muntanya d’argent, de Lluís Miret, podem llegir:
Per això, molta gent preferia vendre les seues mercaderies en aquesta penúltima oportunitat, aliens als voltors com don Evaristo, que en aquell ambient de gent desesperada i amb pressa es trobava més content que un gos amb un os.
En El diari de guerra d’Olga Ros, d’Armand Company, llegim:
Estic més contenta que un gos amb un os. Tota la meua vida he desitjat ser socorrista i, al final, ho he aconseguit.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, trobem:
I així va ser com el rector es va quedar com Fava, igual estic que estava, i els xiquets, més contents que un gos amb un os, van omplir així el budell.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.