més causa que el Semo

NOTA: L’origen d’aquest modisme comparatiu ens l’explica molt bé Salvador Tapia Alcover, president de la Fundació Caixa Carlet, en el seu article Tens més causa que el Semo que va publicar en la revista Carletins l’1 de desembre del 2013 i que em permet reproduir íntegre tot seguit:

«Moltes vegades, els successos tràgics donen pas als topònims dels llocs on ocorren i a expressions que queden integrades al llenguatge col·loquial. L’expressió que encapçala este article està ben documentada i l’hem sentida al nostre poble quan algú feia una maldat.

»Fou un diumenge de 1954 quan la veïna població d’Alcudia de Carlet es va despertar commocionada per la notícia d’un triple assassinat que s’havia produït en una caseta del seu terme. A la partida de la Paridera, els tres membres d’una mateixa família havien sigut brutalment colpejats fins a la mort deixant-los desfigurats. La notícia s’escampà per tota la Ribera i convulsionà l’opinió pública.

»Ramón Ortega Sanchís, de malnom el Semo, de 49 anys, fadrí, vivia amb sa mare major i un germà impedit. Segons es va aclarir en la vista era un home analfabet, molt primitiu i amb l’edat mental d’un xiquet de 10 anys. El tribunal, encara que admetent la seua debilitat mental (el cocient intel·lectual era de 0’63), va considerar que el Semo era perfectament conscient dels seus actes i el va condemnar a mort, sentència confirmada després pel Tribunal Suprem.

»Les víctimes, Maria Gramage Santandreu de 33 anys i els seus pares Pascual Gramage Álvarez de 68 i Maria Santandreu Prat de 65, formaven una família humil que vivia a la caseta on cultivaven productes d’horta per a vendre al mercat. Un altre fill que vivia a Guadassuar va ser el que es va trobar amb l’escenari dantesc quan anava a visitar els pares el diumenge de matí. Denuncià el fets a la Guàrdia Civil i es va fer càrrec el Jutjat de Carlet.

»Passaren els mesos, després de molts interrogatoris, i veient que les investigacions no avançaven, li varen encarregar el cas a un jove comissari d’Alzira, Gerardo Jiménez González, de reconegut prestigi. La investigació començà de nou centrant-se les sospites, entre altres, en un llenyater que treballava a la zona dels fets i que havia tingut algunes discussions amb els “Pascuals”.

»De malnom “el Semo”, el sospitós era Ramón Ortega Sanchís, de 49 anys, un fadrí que vivia amb sa mare major i un germà impedit. El comissari va aconseguir arrancar-li la confessió amb habilitat, durant hores de taverna, on va aconseguir la confiança de l’assassí, que el va fer partícip de tots els detalls del crim. El Semo va confessar que se sentia atret per la jove Maria i que, una nit després de sopar, va intentar forçar-la i abusar d’ella.

»La resistència i els crits de Maria encoratjaren Ramón que per tal de fer-la callar li tapà amb fang la boca i, amb una pedra i l’aixadeta que portava, la va colpejar brutalment. El pare, que ja s’havia retirat a dormir, va eixir en escoltar els crits d’auxili, ocasió que aprofità el Semo per a abatre’l i acabar també amb la seua vida. Immediatament Ramón entrà a la caseta i en un intent de no deixar testimonis va matar també la mare, que es trobava impedida al llit a més de ser sordmuda. Després, simulant un robatori, s’apoderà de les 350 pessetes que la família tenia estalviades en un bagul.

»Una vegada resolt el mòbil i el desenvolupament dels fets, la justícia va dictar sentència. Tant el fiscal com l’acusació particular demanaven la pena capital mentre que la defensa demanava la lliure absolució i l’internament en un psiquiàtric.

»Segons es va aclarir en la vista, el Semo era un home analfabet, molt primitiu i amb l’edat mental d’un xiquet de 10 anys. El tribunal, encara que admetent la seua debilitat mental, va considerar que el Semo era perfectament conscient dels seus actes i el va condemnar a mort, sentència confirmada després pel Tribunal Suprem.

»Ramón Ortega va ser executat a garrot vil a València a les 7 del matí del 4 d’octubre de 1956.