més dèbil que un ermità

Molt malalt, molt dèbil.

L’origen es troba en el fet que els ermitans viuen sols, aïllats del món, mengen poc i malament, no tenen assistència sanitària ni la volen i sovint, per a mortificar el seu cos, es flagel·len i, fins i tot, s’automutilen. Es compren fàcilment que no ha sigut mai gens difícil trobar ermitans que estigueren dèbils i malaltosos. El que és difícil ara, en el segle XXI, és trobar ermitans.

NOTA: Done les gràcies a Rosa Magraner Grau que em va fer saber que a Tavernes de la Valldigna s’usa aquest modisme comparatiu.