1) En sentit real: que no s’hi veu gens o s’hi veu molt poquet.
2) En sentit figurat: completament ebri.
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:
En ratllar les dotze apareixia de nou, mig pet o emporrat, amb el caminar buit, balandrim-balandram, com si li pesaren una miqueta els genolls i més cego que el cul d’una gerra.