Voler una persona a una altra com si fóra un germà, sense ser-ho. Voler-se dues o més persones d’una manera fraternal sense ser germans.
En la narració Camí de soletat, de Vicent Ramírez Bordes, podem llegir:
Blaia –que així li dien a la mare– sempre em tractà amb la indiferència amb que se tracta a un estrany, en tant que Carmeta, sa filla, aplegà a voler-me com a un germà; […]
En la narració Sendes que manen, de Josep Maria Hernández Gavilà, llegim:
–¡No faltava més, Roseta! –digué freda i mordaçment el jove doctor–. ¿Acàs no has oït a ton pare? Som com dos germans, i com a una germana et vullc i he de voler-te. Seré sempre un bon germà teu.
Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 25 del 2n volum), escriu:
Mes nosatros, que sòls busquém la pau y unió, y volguérem que tots es volgueren com á germans, […]
En l’obra teatral El dragó del Patriarca, de Maximilià Thous, el personatge anomenant Ximo diu:
Bé saps que se volíem com a germans.
NOTA 1: Joaquim Martí i Gadea va publicar la 1a edició del 2n volum de Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè. Arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella l’any 1912.
NOTA 2: Sobre les locucions comparatives com a germans i com germans, vegeu l’article d’Albert Pla Nualart titulat Com (a) germans que trobareu en la nota de l’entrada estimar com un germà / estimar com a un germà / estimar (o estimar-se) com a germans.