rebre com a un germà / rebre com a germans

Rebre (a algú) com si fóra un germà, sense ser-ho.

En la novel·la L’herència dels càtars, de Pep Castellano, podem llegir:

Gràcies a l’ajuda de Dolça –volien pensar que havia estat ella– van poder continuar el viatge. Va ser un vertader pelegrinatge, però, a la fi, van arribar on els deia el mapa que s’havien après de memòria: un molí que hi havia a la vora d’un ribasset al terme del castell de Culla, just al nord de la regió musulmana de Xarq al-Andalus. Allí van trobar el moliner i la seua muller, una parella de joves d’uns vint anys, Alí ben Acassà i Fàtima, que els van rebre com a germans, tal com manava el deure diví d’hospitalitat amb l’estranger.

NOTA: Sobre les locucions comparatives com a germans i com germans, vegeu l’article d’Albert Pla Nualart titulat Com (a) germans que trobareu en la nota de l’entrada estimar com un germà / estimar com a un germà / estimar (o estimar-se) com a germans.