1) En sentit real i en singular: compartir amb un germà alguna cosa de manera fraternal. En sentit real i en plural: compartir entre dos o més germans alguna cosa de manera fraternal.
2) En sentit figurat i en singular: compartir algú alguna cosa amb algú altre que no és germà seu, com si ho fóra. En sentit figurat i en plural: compartir entre dos o més que no són germans alguna cosa de manera fraternal, com si ho foren.
En El retorn de Voltaire, de Martí Domínguez Romero, podem llegir:
–Per als dolors de gota prenc un licor que és meravellós –digué el duc, abaixant la veu, com qui revela un secret condemnable–. És un elixir…
–Un elixir?
–Sí, amic meu, un elixir molt escàs. Però que si el necessiteu, el compartiré amb vós, com a bon germà…
En Nòmina de dubtes, de Miquel Martínez, llegim:
–Els nostres companys morint als camps de batalla i nosaltres malbaratant les bales –retrucaven els anarquistes, compartint com a bons germans la llonganissa.
En la novel·la El metge del rei, de Joan Olivares, llegim:
Abans d’eixir de les muralles, un capellà escandia amb urgència unes exigües absoltes que els difunts havien de compartir com a bons germans.
NOTA: Sobre les locucions comparatives com a germans i com germans, vegeu l’article d’Albert Pla Nualart titulat Com (a) germans que trobareu en estimar com un germà / estimar com a un germà / estimar (o estimar-se) com a germans.