tractar com un germà / tractar com a un germà / tractar com a germà / tractar com a germans

Tractar (a algú) com si fóra un germà, sense ser-ho.

En la narració curta La idea de l’emigrant, d’Enric Valor, podem llegir:

No el mirava ja amb aquells ulls febrosos d’antany, que unes voltes ho feien amb odi i desig i passió tot barrejat, i d’altres amb la falsa indiferència verinosa del desengany i la desesperança. Ara el tractava com a un germà –i que duràs! –, ella suau, distant, conformada, interessada per les coses de la vida vulgar de cada dia. Li lloava el fill, pel qual demostrava una admiració que semblava sincera.

En El diari de guerra d’Olga Ros, d’Armand Company, llegim:

Ens comentà que el grup religiós de què forma part, hi ha gent molt sana i bona, que la tracten com a una germana. Diu que el reverend és un home intel·ligent, que coneix la resposta a tots els problemes de la vida (que va conéixer eixe engalipador desgraciat).

En El somni d’una pàtria de paraules, de Josep Piera, trobem:

Ja no eren els poetes valencians els convidats a pujar a Barcelona a dir en veu alta els seus versos perquè guanyaven premis; també els catalans baixaven a València, on eren rebuts i tractats com a germans.

NOTA: Sobre les locucions comparatives com a germans i com germans, vegeu l’article d’Albert Pla Nualart titulat Com (a) germans que trobareu en la nota de l’entrada estimar com un germà / estimar com a un germà / estimar (o estimar-se) com a germans.