Estimar (a algú) com si fóra un germà, sense ser-ho. Estimar-se dues o més persones d’una manera fraternal sense ser germans.
En la novel·la Matinada de llops, de Josep-Joan Miralles, podem llegir:
T’he estimat com un germà i ets el meu germà, perquè com a fill t’han estimat els meus pares.
En Na desconeguda, de Manuel Joan i Arinyó, llegim:
Llavors succeïa que acabaven estimant-se com a germans, en comptes de com a nòvios, o que ja estaven tan farts l’un de l’altre que no podien ni veure’s, però els sabia mal deixar-s’ho després de tant de temps…
En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, trobem:
Elles tres s’estimaven molt, com a germanes i bones, i fins i tot s’havien franquejat sobre el cas; però Primerina i Segorina estaven força imbuïdes dels embolics i xarramenteries que ordia Plegallana i afectades de temor dels seus marits.
En la novel·la L’ambició d’Aleix, d’Enric Valor, podem llegir:
–Mare, no crec que siga autèntic amor; però com t’he dit: una gran estimació, com a una mare, com a una germana.
En la novel·la Ombres en el riu, de Joaquim Espinós, trobem:
Que si amb un llibre i un fusell s’havia de canviar el món, que si havíem d’organitzar la societat d’una altra forma, més solidària –quan m’ho va dir creia que tenia la solitària, després m’ho va explicar–, que si tots els homes érem iguals i havíem d’estimar-nos com a germans.
NOTA: El lingüista Albert Pla Nualart va escriure dilluns 4 d’octubre del 2010 en el diari Avui (pàg. 21), en la secció Català a la terrasseta, l’article titulat Com (a) germans. El reproduïsc íntegre tot seguit:
De la normativa actual se’n desprèn que si dues persones s’estimen com a germans és que són germans, mentre que si s’estimen com germans, no ho són. Per fer-ho més didàctic, molts gramàtics afirmen que com a equival a en tant que, mentre que com equival a igual que. El DIEC2 ho rebla amb l’exemple “El meu cosí i jo ens estimàvem com germans”. Tanmateix, l’ús majoritari abona la forma com a volent dir igual que, de manera que, en la pràctica, trobem de tot. M. Teresa Espinal recull com bons germans com a variant formal (i, per tant, sinònima) de com a bons germans. I en la Bíblia interconfessional, Rafael diu a Tobies: “Sara et donarà uns fills que tu estimaràs com germans”. Però sant Pau insta els cristians de Roma a estimar-se “com a germans” (i no són família nombrosa). Josep Ruaix, que la va corregir, apunta una distinció enormement subtil: com voldria dir “com si fossin”, i com a, “com escau a”. Massa subtil, trobo, perquè orienti l’usuari. Veuria més assenyat donar sempre per bo el com a amb valor comparatiu quan al darrere hi ha només un nom o un adjectiu en plural. És el cas de les frases “discuteixen com a bojos”, “treballen com a negres” o “hi havia rates com a conills”, en què no parlem ni de bojos ni de negres ni de conills. Una norma així fa que la forma correcta sigui més intuïtiva, i el català, més fàcil. No té una base semàntica però respon al que l’orella del parlant sensible, avui, encara sent.