Ser una persona (o diverses) respecte a una altra persona (o a algunes altres) com si foren germans, sense ser-ho.
En la novel·la El metge del rei de Joan Olivares, podem llegir:
–Per a mi –mussità Salvador– sou com un germà… més que això.
Ferran Torrent, en La vida en l’abisme, escriu:
Durant uns mesos, gairebé un any, el Rubio havia estat com un germà per a mi.
En la novel·la Els cabells d’Absalom, de Vicent Josep Escartí, llegim:
I això ho férem quan encara érem com a germans el dit Serrana i jo, dit Agramunt; i d’allò ja feia més d’un any, poc més o menys.
Vegeu:
NOTA: Sobre les locucions comparatives com a germans i com germans, vegeu l’article d’Albert Pla Nualart titulat Com (a) germans que trobareu en la nota de l’entrada estimar com un germà / estimar com a un germà / estimar (o estimar-se) com a germans.