Viure dues o més persones d’una manera fraternal sense ser germans.
En el llibre Contes i paràboles de Jesús, del sacerdot escolapi barceloní Rodolf Puigdollers i Noblom, llegim:
Tot allò que tenim, tot allò que som, ho hem rebut per a posar-ho a disposició dels altres, per a viure com a germans. Jesús, gràcies, perquè esperes de mi que faci allò que m’has encomanat: estimar els meus germans.
En el poema Seidia, de mossén Joaquim Garcia Girona, trobem:
Discòrdia, gens: vixcam com a germans.
En Les Albades de Cabanes, de Vicent Pallarés Pascual, treball publicat dins Cultura i estudi local a la Plana de l’Arc, podem llegir:
La Marededéu voldrie que tots siguérem amics, visquérem com a germans i deixàrem d’estar els partits.
En Kyrie!, de Josep M. Soler, llegim:
La pau de Jesús és, encara, la capacitat d’enfortir la relació dels uns amb els altres per viure com a germans.
En El retorn de Voltaire, de Martí Domínguez Romero, podem llegir:
Jo que he somiat tota la vida en una república de les lletres on els autors viurien com a germans!
NOTA 1: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com a bons germans que remet a fraternalment que significa ‘d’una manera fraternal’. La definició que el DNV dóna de la paraula fraternal és: ‘propi de germans o de persones que es tracten com a germans’.
NOTA 2: Sobre les locucions comparatives com a germans i com germans, vegeu l’article d’Albert Pla Nualart titulat Com (a) germans que trobareu en la nota de l’entrada estimar com un germà / estimar com a un germà / estimar (o estimar-se) com a germans.