amar com a un germà / amar (o amar-se) com a germans

Amar (a algú) com si fóra un germà, sense ser-ho. Amar-se dues o més persones d’una manera fraternal sense ser germans.

En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:

Mirava Jesús, més que com a Déu, com a home excels, tot i retre-li la deguda adoració, i a Maria de Natzaret, mare seua, com a això, com a Maria “la de Natzaret”; tots dos com a unes celestials persones “de poble” com ell, les quals podem amar i sentir com a germans nostres, germans superiors; això sí: víctimes de la seua bondat increïble, màrtirs d’un amor abnegat i a mida nostra, l’únic que coneixem i que no pot ser una entelèquia.

NOTA: Sobre les locucions comparatives com a germans i com germans, vegeu l’article d’Albert Pla Nualart titulat Com (a) germans que trobareu en estimar com un germà / estimar com a un germà / estimar (o estimar-se) com a germans.