1) Repartir-se entre dos germans alguna cosa de manera fraternal.
2) Repartir-se entre dos que no són germans alguna cosa de manera fraternal, com si foren germans.
En el llibre de narracions Pinya de rosa, de Joaquim Ruyra, podem llegir:
Acabada la feina, ens vàrem entretenir cercant petxines. Teniem una gana!… I haguérem d’acontentar-nos amb quatre petxinetes i amb una ceba que portava en Volivarda, la qual ens repartírem com a bons germans, polsejant-la, per tot amaniment, amb una mica de sal de la que, procedent de les grosses ressagues, s’era acristallada en els cloterells de les roques altes. L’àpat va ésser ben frugal; però que ric!
Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:
Després d’aquesta primera ràfega que assegurava la dispersió de les forces enemigues, ma mare deixà la paraula mestre damunt la taula per si mon pare i jo ens la volíem repartir com a bons germans, s’assegurà que la meua germaneta continuava mastegant i entrà a la cuina per recapitular.
En L’últim roder, de Josep Franco, podem llegir:
Amb aquelles tres confessions, la part més difícil de la separació ja havia començat. Després de la conversa, Ximo i Eugeni repartiren com a bons germans els diners que tenien i els dos es trobaren amb suficient capital com per enfrontar el llarg viatge que els esperava.
Vegeu:
NOTA 1: Ximo i Eugeni no són germans. En la novel·la L’últim roder llegim:
Quan ja havia passat per Manuel i estava ben segur de veure de seguida els grans edificis de la ciutat somniada, es va creuar amb un altre jove que fugia també dels soldats. El que venia de Xàtiva semblava no tenir pressa. Saludà amigablement Eugeni, que li correspongué, i els dos van seure a una
vora del camí, disposats a descansar i a intercanviar experiències si calia.
»–Sóc Ximo, –digué alegrement el jove, mentre començava a fer una cigarreta– i no sé qui era el meu pare.
»Eugeni es va sorprendre i va fer també la seua presentació.
»–Jo sóc Eugeni i, encara que sembla una broma, tampoc no sé qui és el meu pare, ni la meua mare.–
NOTA 2: Sobre les locucions comparatives com a germans i com germans, vegeu l’article d’Albert Pla Nualart titulat Com (a) germans que trobareu en la nota de l’entrada estimar com un germà / estimar com a un germà / estimar (o estimar-se) com a germans.