Ser algú com ha de ser d’acord amb les regles i les convencions socials del moment i de la societat en què viu.
En la novel·la juvenil ¿Qüestió de feromones?, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:
Ma mare estava més ampla que una lloca i no es cansà de repetir que, quan volia, era un fill “com Déu mana”.
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com Déu mana, que definix com a ‘degudament, com cal’.