Dormir de manera que l’organisme descanse i es recupere.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, podem llegir:
Però elles no van dormir com Déu mana en aquella primera nit, com l’endemà ho demostraren les seues cares esgrogueïdes i els seus ulls marcats per l’insomni.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
I com l’endemà s’havia d’alçar molt matí per anar a treballar, entre l’embaràs i la quarantena i que no dormia com Déu mana, ton pare va passar més de dos anys sense tocar-me un pèl ni posar-me la mà damunt, llevat del dia que es va casar la teua cosina, que anava una miqueta alegret …