Casar-se per l’església.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
–I total què? La fadrina del mas de Cabanes va tenir el xiquet, el va criar i va trobar després el seu premi: que el foraster, primer fugitiu per por, s’ho va repensar i va tornar i es va casar amb ella com Déu mana, i ara diuen que, allà avall d’on és ell, la porta com una reina.
En Babels i Babilònies, de Joan Fuster, trobem:
I ja se sap: els xicots estudiaran, faran oposicions, es casaran com Déu mana.