Complir puntualment el que cal fer o el que s’ha promés fer.
En la narració curta Del raval… i en festes, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Havia d’aceptar la invitació del consogre i complir com Déu mana i com toca a la bona llaurança. ¡Més calia! ¡Puix no faltava més!
Vegeu:
NOTA 1: En el fragment de Del raval… i en festes, de Josep Pascual Tirado, que he posat com a exemple, he restituït els signes inicials d’exclamació tal com apareixen en l’edició de 1935, malgrat que en l’edició de 1996 han estat eliminats.
NOTA 2: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com Déu mana, que definix com a ‘degudament, com cal’.