Vestit de manera molt elegant. Molt mudat, molt ben vestit.
En I conte contat…, de Jordi Raül Verdú, llegim:
Quan va arribar el dia de la boda, ell, mudat com un margalló, es va acomiadar de la filla i li va dir:
–Mira, me’n vaig de boda. Tu queda’t ací, que quan torne ja et contaré com ha anat tot.
Jordi Raül Verdú, en La velleta refranyera, escriu:
Quan es van sentir les campanades que anunciaven els tres quarts per a les nou, la Velleta, mudada com un margalló, va eixir de casa amb Titelleta clavat dins d’una de les seues enormes butxaques, direcció cap al col·legi. Estava ben nerviosa, com no ho estava des de feia bona cosa de temps.
Divendres 5 de maig del 2017, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot. Va posar com a exemples il·lustratius el fragment literari de La velleta refranyera que he posat més amunt i la següent «Carta a Ràdio 9» d’Amàlia Garrigós, publicada en la revista digital VilaWeb el 19 de desembre del 2012:
Recordes quan ens coneguérem? Era setembre del 1989. Jo portava el títol de periodista davall del braç. Tu estaves preciosa vestida amb el disseny exclusiu de la Llei de creació del 1984. Anaves mudada com un margalló amb els principis bàsics d’objectivitat i respecte al pluralisme polític i cultural. Em vas enlluernar… De seguida férem bona lliga i, confiades, encetàrem un camí que era verge. Ens meravellava contar les notícies del món en la llengua materna, recitar poesia o escoltar música en valencià.
Vegeu:
NOTA 1: El margalló és una planta de la família de les palmeres, espècie Chamaerops humilis.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i el DNV.