Maquillar-se, pentinar-se i vestir-se de manera molt elegant per a assistir a un esdeveniment com ara una festa, una boda o qualsevol mena d’acte que exigisca anar molt ben arreglat. S’aplica, fonamentalment, a les dones.
Desgraciadament, el verb antuviar està desapareixent del llenguatge viu dels valencians. Actualment encara es diu en alguns llocs com ara Quatretonda, Oliva, Montesa o els Poblets, però el seu ús és residual i només el diuen esporàdicament les persones de més edat. D’ací a poc temps no el coneixerà ningú, no constarà enlloc i serà com si no s’haguera dit mai. Jo conec del parlar de Benissa la variant formal antufiar, a on la labiodental fricativa sonora s’ha ensordit. He sentit moltes voltes el participi femení antufiada –que també s’usa com a adjectiu– aplicat a una dona per a expressar que va exageradament arreglada. A Benissa té, doncs, un cert sentit pejoratiu.
El Diccionari de la Vall d’Albaida té l’entrada antaviat que a on podem llegir: adj. Persona que va ben pintada i vestida, molt arreglada. Ex.: «Les dones anaven ben antaviades». VF: ‘antoviat’. (NR).
NOTA 1: El margalló és una planta de la família de les palmeres, espècie Chamaerops humilis.
NOTA 2: El DNV de l’AVL no arreplega el verb antuviar ni l’adjectiu antuviat.