S’usa per a expressar la idea que algú es troba en una situació que li és molt favorable i en la qual es mou amb facilitat i li permet estar molt a gust.
Tenim les variants següents:
Viure com a peix a l’aigua.
Viure com a peix en l’aigua.
Viure com a peixos a l’aigua.
Viure com a peixos en l’aigua.
Viure com el peix a l’aigua.
Viure com el peix en l’aigua.
Viure com els peixos a l’aigua.
Viure com els peixos en l’aigua.
Viure com peix a l’aigua.
Viure com peix en l’aigua.
Viure com peixos a l’aigua.
Viure com peixos en l’aigua.
Viure com un peix a l’aigua.
Viure com un peix en l’aigua.
La rondalla Nabet, d’Enric Valor, comença:
Adrià i Maria-Agres es casaren en el seu poble de Bèlgida, juntaren les terretes que cadascun d’ells aportava al matrimoni –unes fanecades de secà amb ametllers, garrofers i oliveres, i tres fanecades d’horta–, i vivien com el peix a l’aigua.