S’usa per a expressar la idea que algú es troba en una situació que li és molt favorable i en la qual es mou amb facilitat i li permet estar molt a gust.
Tenim les variants següents:
Estar com a peix a l’aigua.
Estar com a peix en l’aigua.
Estar com a peixos a l’aigua.
Estar com a peixos en l’aigua.
Estar com el peix a l’aigua.
Estar com el peix en l’aigua.
Estar com els peixos a l’aigua.
Estar com els peixos en l’aigua.
Estar com peix a l’aigua.
Estar com peix en l’aigua.
Estar com peixos a l’aigua.
Estar com peixos en l’aigua.
Estar com un peix a l’aigua.
Estar com un peix en l’aigua.
En el recull d’articles periodístics titulat En defensa pròpia, de Jacint Verdaguer, podem llegir:
A últims de juny de 1895, quan publicava mes cartes en defensa pròpia, rebí la visita de dos redactors del Teatre català, seminari que en un article, veient que em resistia a anar a Vic, a on segons ells estaria com lo peix en l’aigua, me proposava fer a compte del senyor Bisbe un viatge a Assís per acabar ma llegenda de Sant Francesc, que en aquell temps tenia en lo teler.
Sebastià Albiol Vidal escriu en Als anys de Benassal, als anys de la Font d’en Segures:
A Vinaròs, la revista setmanal San Sebastián (1908-1936), que ha fundat i dirigeix l’arxipreste J. Pascual Bono Boix –cunyat de Borràs–, publica molta temàtica històrica i també literària. És ací on Borràs Jarque està com a peix a l’aigua.
En El cas Torreforta, de Manuel Joan i Arinyó, llegim:
Asseguts al voltant d’una tauleta en un bar que hi havia a sota mateix de la consulta, el naturista estava com peix en l’aigua.
NOTA: El Diccionari de la Vall d’Albaida, en l’entrada peix, arreplega: «estar com peix en l’aigua: estar molt bé».