S’usa per a expressar la idea que algú es troba en una situació que li és molt favorable i en la qual es mou amb facilitat i li permet estar molt a gust.
Tenim les variants següents:
Sentir-se com a peix a l’aigua.
Sentir-se com a peix en l’aigua.
Sentir-se com a peixos a l’aigua.
Sentir-se com a peixos en l’aigua.
Sentir-se com el peix a l’aigua.
Sentir-se com el peix en l’aigua.
Sentir-se com els peixos a l’aigua.
Sentir-se com els peixos en l’aigua.
Sentir-se com peix a l’aigua.
Sentir-se com peix en l’aigua.
Sentir-se com peixos a l’aigua.
Sentir-se com peixos en l’aigua.
Sentir-se com un peix a l’aigua.
Sentir-se com un peix en l’aigua.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, podem llegir:
Vora la música hi havia una mena de taulell o baret rodat de tauletes de fusta molt elementals i cadires no gaire còmodes, on els vailets ens sentíem com el peix a l’aigua i, per uns cèntims, podíem prendre aigua-llimó i, sobretot, una mica més cara, aquella orxata, pròpia de Xixona, feta d’ametles marcones –una vertadera delícia.
Manuel Joan i Arinyó en la novel·la Contra sentit escriu:
L’únic que comptava, ara per ara, és que ella li havia anat a l’encontre i que en alguns ambients especials devia sentir-se com peix a l’aigua.
En la novel·la Cubaneta meua, de Manuel Joan i Arinyó i Xesco Guillem, llegim:
Quan Graciela hi havia arribat amb taxi dues hores abans, s’havia sentit com el peix a l’aigua.
Vicent Marçà, en Quaranta-sis contes i un gelat, escriu:
Quan la xiqueta, sentint-se com peix en l’aigua, estirà la mà, una altra mà agarra el gelat al mateix temps.
En la novel·la Com la flor blanca, de Manuel Joan i Arinyó, trobem:
Ens ho van ensenyar uns xiquets d’aquell barri, que pels voltants de l’estació se sentien com peixos en l’aigua.