Referit a dues persones, viure en discòrdia, sense estar mai d’acord, barallant-se contínuament perquè tenen opinions enfrontades.
Josep M. Sugranyes, en el seu llibre Garbellada de refranys, escriu:
Unes terceres remuguen de “viure com a gat i gos”, quan es viu en discòrdia, sobretot referit a una parella, o de ser “tractat com un gos”, quan se sotmet a algú de forma despòtica, i encara de “morir com un gos”, per assenyalar la persona que ha mort oblidada de tothom i sense companyia.
En el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre, trobem el modisme comparatiu viure com a gats i gossos en l’entrada troia, en el fragment següent de Carles Leon:
Mes tin conte que misèries
que seguixen per lograr
lo que falta y necesiten.
Puto a qui més mal farà.
Viuhen com a gats y gosos.
Amar al prògim?
Ya és tart.
Fulano té fama y jama?
Puix a pegar-li un bon bach.