estar com el gat i el gos (o com gat i gos)

Estar, dos persones, molt malavingudes, barallar-se contínuament.

Joaquim Martí i Gadea, en Ensisam de totes herbes (pàg. 388), escriu:

[…] mes al vore qu’es casá en la filla d’un pelayre, tan loca y destarifà, tan verda com les alfalfes, y qu’els dos anaven á una cada dia en desmandarse, estant com el gat y el gos a tot hora barallantse, […]

En la novel·la L’ordinador màgic, de Joan Pla, podem llegir:

–Què passa? –van preguntar–. Sempre esteu com el gat i el gos.

En Nòmina de dubtes, de Miquel Martínez, llegim:

–Deixeu ja de discutir. Sempre esteu com el gat i el gos.

En la novel·la Fàtima de Berfull, de Vicent Sanchis, trobem:

–Valga’m Déu únic, clement i misericordiós. Ja esteu de nou com el gat i el gos? No discutiu.

En Història d’un alamí, de Vicent Sanchis, podem llegir:

Periòdicament, per uns motius o per altres estem com el gat i el gos, moriscos i cristians.

En Vespres de tardor, de Josep Lluís Tàrrega, llegim:

–Ui! fill meu, és que sempre estem com gat i gos, tu i jo –li protestà sense massa convicció, només per pura rutina.

En el Diari íntim, de Ferran Canyameres, trobem:

La seva mare i ell sempre estan com gat i gos. Al més petit repte, el noi s’enerva i haig de fer grans esforços per no aixecar-me i anar al seu encontre per clavar-li unes quantes bufetades, que després em dolen perquè sempre ho faig massa fort.

En Ara comença tot, de Lluís Homar, podem llegir:

Amb l’Anna sempre he tingut la sensació d’haver estat com gat i gos, a l’escenari. A fora teníem una relació molt maca. Ara, a l’escenari teníem una gran competitivitat.

NOTA 1: Cristòfol Martí i Adell arreplega en El nostre refranyer el modisme comparatiu estar (o portar-se) com el gat i el gos. També recull la dita matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós. El DNV inclou estar com el gat i el gos que definix com a ‘estar, dos persones, molt malavingudes, barallar-se contínuament’. Josep Sanchis Carbonell també recull estar com el gat i el gos en Bocaviu.

NOTA 2: En el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre, trobem el modisme comparatiu estar com gat i gos en l’entrada puto (pàg.451): «De amar al prògim, sagrat!, / sempre estem com gat i gos, / puto qui més mal farà” (ibid., 306).» Aquest mateix fragment el trobem també en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric, del mateix autor.

NOTA 3: Aquest modisme comparatiu s’usa també en altres llengües i així, en castellà es diu estar como el perro i el gato, en occità èstre coma lo cat i lo can i en francés s’accorder comme chien et chat.