suat com un poll / suats com a polls

Molt suat.

En la rondalla El pollastre de festes, d’Enric Valor, podem llegir:

En tal moment, entraven en la plaça, una vegada encara, la Rosa, desgrenyada i ja a punt de soltar-se, i la vaca, suada com un poll, entre quatre fadrins que l’havien reduïda a l’obediència a la vora de l’abeurador.

Manuel Joan i Arinyó, en la novel·la Les nits perfumades, escriu:

Em vaig despertar al llit a la matinada. Suat com un poll, em convulsionava amb frenesí, poregós, mort de por.

En el conte Preparatius de viatge, de Jesús Moncada, llegim:

Allò pareixia una sessió del Sant Ofici. Mossèn Ambròs, suat com un poll i esbufegant, era l’amo del ball i ha provat d’evitar la visita però la cosina missatgera ha introduït de seguida la meva parenta al dormitori de la moribunda, on les ha deixades soles.

Aquest modisme comparatiu fa referència als pollets de gallina que, quan ixen de l’ou, estan banyats. Els polls de gallina, no cal dir-ho, no suen.

NOTA 1: El DNV arreplega el modisme comparatiu banyat (o suat) com un poll que diu que significa ‘molt banyat o molt suat’.

NOTA 2: El conte Preparatius de viatge, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat Calaveres atònites que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.