Suar molt, suar en abundància.
En Bombons amargs, de Pep Castellano podem llegir:
Va ser sobtadament, en un tres i no res vaig passar de suar com un poll a tremolar com un flam.
En la novel·la Fem un trio, de Manuel Joan i Arinyó, llegim:
Recorde que al carrer feia un fred que pelava, però dins d’aquella casa l’ambient era primaveral i vaig començar a suar com un poll.
En la novel·la Cubaneta meua, de Manuel Joan i Arinyó i Xesco Guillem, trobem:
Suava com un poll i li queien llàgrimes de dolor.
En la narració juvenil El lleó del Rif, de Mariano Casas Gómez, podem llegir:
Anàvem baixant i cap al migdia la calor era ja fastigosa i suàvem com a polls.
Aquest modisme comparatiu fa referència als pollets de gallina que, quan ixen de l’ou, estan banyats. Els polls de gallina, no cal dir-ho, no suen.