relluir com un espill

Estar lluent, brillant, resplendent.

Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:

Ramon es girà cara a la cafetera italiana, que relluïa com un espill, i preparà el café.

En Les formigues, de Juli Martínez Amorós, podem llegir:

Passava el temps mirant pel telescopi de Ferran, l’encarregat, i fent ninots de fusta amb la navalla de l’oncle Ernest, que mai no havia deixat de relluir com un espill.