1) En sentit real: molt lluent.
2) En sentit figurat i referit a una persona: molt net i polit, molt ben endreçat.
En el relat El primé día de Nadal, dins Cañís y cañisaes, d’Amanci Matínez Ruiz, podem llegir:
¡Cavallés, p’a no gastá més raóns: la fon es va quedá lluenta com un espill!
En A cavall de la utopia: Esteve Fibla, Alcanar 1905-1939, del vinarossenc Ramon Puig Puigcerver, llegim:
I com si hagués estat un accident, despullà el fill amb una tendresa inusual, posà molta cura a ensabonar-lo i deixar-lo lluent com un espill.