Molt lluent.
En la rondalla El llenyater de Fortaleny, d’Enric Valor, podem llegir:
Aquell tercer dia –sempre el tercer és decisiu–, ja en plena serra, sol a la vista, cel blau i brunyit com un espill, després d’encendre foc, en compte d’anar-se’n lluny a fer llenya, es queda a dues-centes passes de la caldereta, mig amagat en un barrancusseu.
En la rondalla El darrer consell, d’Enric Valor, trobem:
Després de la tronada, el cel havia eixit net i brunyit com un espill, i s’entaulà un ponent sec i persistent.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
El sol no calfava gaire i el cel s’havia quedat brunyit com un espill: les pinoses carenes, la cresta de l’Alt de l’Àguila, semblaven postals pintades amb colors massa vius i rotunds, falsos de tan bonics.
En el Diccionari Valencià trobem dues accepcions del verb brunyir: 1) ‘abrillantar’, 2) ‘traure llustre a les pedres, els metalls, etc., fregant-los’.