Emetre una llum fulgurant.
En La princesa flor d’or, de Maria Gamo, podem llegir:
El palau era vastíssim, tot roig i amb campanetes d’argent penjades del sostre. Els salons tenien el sostre de nacre amb dibuixos de dracs daurats, i el sòl era tot de cristall i brillava com un espill.
En el conte El llaurador, la malfaenera i el gat, que trobem en A la vora de la llar, de Jordi Raül Verdú, reproduït en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, llegim:
La dona va anar espavilant-se i treballant en la casa cada volta més, fins a tal punt que el menjar sempre estava preparat, i la casa brillava com un espill.