pet com un cadirer (o com el d’un cadirer)

S’empra per a dir que algú té una embriaguesa molt forta.

Els cadirers feien la seua faena asseguts durant moltes hores, sovint en terra. Quan s’alçaven tenien, com és lògic, les cames condolides i mig adormides. Quan començaven a caminar, després de tantes hores asseguts, vacil·laven una mica i feia l’efecte que estaven ebris. Eixe és l’origen d’aquest modisme comparatiu, modisme injust i vergonyós.

En la novel·la Ofidi, de Josep Lozano, podem llegir:

Aleshores es miraren tots dos de fit a fit, amb una gran espectació. Fins que el meu avi, amb un pet com el d’un cadirer, absolutament pitof, obrí els ulls ben oberts, va escurar-se la gargamella soltant un estrany aliret i va cloure les parpelles ràpidament, com si hagués contemplat una aparició desagradable.

En Ploure a la mar, d’Isa Tròlec (nom de ploma de Joan Baptista Mengual i Llull), trobem:

Vol fer-me alguna pregunta?
–Ai, Pau, amb el seu permís vaig al lavabo. Tinc un pet com un cadirer. Espere’m, per favor.

Aquest modisme comparatiu s’usa amb els verbs portar, dur i tindre.