Completament embriac.
Els cadirers feien la seua faena asseguts durant moltes hores, sovint en terra. Quan s’alçaven tenien, com és lògic, les cames condolides i mig adormides. Quan començaven a caminar, després de tantes hores asseguts, vacil·laven una mica i feia l’efecte que estaven ebris. Eixe és l’origen d’aquest modisme comparatiu, modisme injust i vergonyós.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
[…] sen aná á Alger, d’ahon sòl vindre al pòble algun viage més bufat qu’un cadirer.
En El Refranyer de José Gargallo Gregori, que podem trobar en internet, diu: «Més bufat que un cadirer (Molt borraxo)».
Vegeu:
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer i el DNV.