ebri com un cadirer / ebris com a cadirers

Completament embriac.

En la novel·la El metge del rei, de Joan Olivares, podem llegir:

El tercer penjat –explicava Despuig– era un jueu sodomita que es feia anomenar Margalida, a qui els guaites nocturns havien sorprés pels volts de l’església de Sant Pere ebri com un cadirer, mascarat amb afaits i vestit de fembra.

Els cadirers feien la seua faena asseguts durant moltes hores, sovint en terra. Quan s’alçaven tenien, com és lògic, les cames condolides i mig adormides. Quan començaven a caminar, després de tantes hores asseguts, vacil·laven una mica i feia l’efecte que estaven ebris. Eixe és l’origen d’aquest modisme comparatiu, modisme injust i vergonyós.