Completament embriac.
En l’entrada gotada del llibre Les nostres paraules vaig posar l’exemple següent que vaig prendre de la llengua viva:
¡Quina vergonya que em vares fer passar en el convit de la boda de la teua germana! Caiga la gotada de vi, caiga la gotada de vi. I al remat vares acabar bufat com un cadirer.
Els cadirers feien la seua faena asseguts durant moltes hores, sovint en terra. Quan s’alçaven tenien, com és lògic, les cames condolides i mig adormides. Quan començaven a caminar, després de tantes hores asseguts, vacil·laven una mica i feia l’efecte que estaven ebris. Eixe és l’origen d’aquest modisme comparatiu, modisme injust i vergonyós.
Vegeu:
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Garcia Llopis en el seu llibre Revoltim.